LLEIS DE MENDEL

PRIMERA LLEI DE MENDEL:

També anomenada de la Uniformitat dels híbrids de la primera generació.

Els híbrids de la primera generació que resulten de l’encreuament de dues races pures tenen el mateix genotip, i exhibeixen el mateix fenotip. Per exemple, tots són grocs.

SEGONA LLEI DE MENDEL:

També anomenada llei de la segregació.

Els dos factors que té cada individu responsables d’un caràcter se separen en els gàmetes per tornar-se a ajuntar lliurament i a l’atzar en successives generacions.

ESQUEMA ENCREUAMENT DE DOS HÍBRIDS EN CAS DE DOMINÀNCIA COMPLETA

ESQUEMA ENCREUAMENT EN CAS D'HERÈNCIA INTERMÈDIA

TERCERA LLEI DE MENDEL:

També anomenada llei de l’herència independent.

Ens diu que l’herència d’un caràcter que ve determinat per un parell d’al·lels és independent a l’herència d’un altre caràcter que ve determinat per altre parell d’al·lels.NOTA IMPORTANT

Si en algun exercici, quan us parlen de dos caràcters alhora, no es compleixen a la F2 les proporcions de 9/16, 3/16, 3/16, 1/16, voldrà dir que no es compleix la tercera llei de Mendel, les causes poden ser:

• Lligament
• Lligament i “crossing over”
• Epístasi
• Altres

SÍNDROMES GENÈTICS

En general, parlem de Síndromes Genètiques quan hi ha un conjunt o patró de símptomes i signes en un individu i el seu origen és degut a una alteració genètica identificada o sospitada. Això sol comportar canvis importants en el desenrotllament tant físic com conductual del subjecte que els patix. Moltes d'estes síndromes cursen amb quadros comportamentals, de retard mental o semblants l'etiologia dels quals és difícil d'explicar si no s'ha diagnosticat la síndrome. La dita diagnosi s'efectua normalment per mitjà d'estudis cromosòmics (cariotip) i en alguns casos, d'especial dificultat, pot utilitzar-se el concepte de "fenotipo conductual". Este terme fa referència a la presència d'un patró característic d'anormalitats motores, cognitives, conductuals i lingüístiques associades molt probablement a un trastorn biològic però del que desconeixem encara els seus marcadors genètics.

Algunes de les síndromes genètiques estan daus per defectes cromosòmics com ho són la síndrome de turner, síndrome d'edwards, síndrome de wolf, síndrome de lejeune o de maudillos de gat, síndrome de down, entre altres...

La síndrome de Down (SD) és un trastorn genètic causat per la presència d'una còpia extra del cromosoma 21 (o una part del mateix) , en compte dels dos habituals (xisclemeua del parell 21) , caracteritzat per la presència d'un grau variable de discapacitat cognitiva i uns trets físics peculiars que li donen un aspecte recognoscible.

https://docs.google.com/presentation/pub?id=1_iu_4kYvrcMQlO-87xBLEyFa0w3VStARLTr7F1GaMDQ&start=false&loop=false&delayms=3000

MUTACIONS

La mutació en genètica i biologia, és una alteració o canvi en la informació genètica (genotip) d'un ser viu i que, per tant, produirà un canvi de característiques, que es presenta sobtadament i espontàniament, i que es pot transmetre o heretar a la descendència. Este canvi estarà present en una xicoteta proporció de la població (variant) o de l'organisme (mutació) . La unitat genètica capaç de mutar és el gen que és la unitat d'informació hereditària que forma part de l'ADN. En els sers multicel·lulars, les mutacions només poden ser heretades quan afecten les cèl·lules reproductives. Una conseqüència de les mutacions pot ser una malaltia genètica, no obstant això, encara que en el curt termini pot paréixer perjudicials, a llarg termini les mutacions són essencials per a la nostra existència. Sense mutació no hi hauria canvi i sense canvi la vida no podria evolucionar.

Hi ha diversos tipus de mutacions, entre els principals estan les mutacions gèniques que són Són les mutacions que alteren la seqüència de nucleòtids de l'ADN i les mutacions cromosòmiques que són modificacions en el nombre total de cromosomes, la duplicació o supressió de gens o de segments d'un cromosoma i la reordenació del material genètic dins o entre cromosomes.

*I per si voleu aprendre més coses sobre les mutaciones entra en aquest link:

http://ies.rosachacel.colmenarviejo.educa.madrid.org/aurora/ADJUNTOS/BLOQUE%202%20GENETICA/Microsoft%20Word%20-%20TEMA8.mutaciones.doc.pdf

QUE ÉS LA GENÈTICA ?

La genética es el campo de la biología que busca comprender la herencia biológica que se transmite de generación en generación. Genética proviene de la palabra γένος (gen) que en griego significa "descendencia".

El principal objeto de estudio de la genética son los genes, formados por segmentos de ADN (doble hebra) y ARN (hebra simple), tras la transcripicion de ARN mensajero, ARN ribosómico y ARN de transferencia, los cuales se sintetizan a partir de ADN. El ADN controla la estructura y el funcionamiento de cada célula, con la capacidad de crear copias exactas de sí mismo, tras un proceso llamado replicación,en el cual el ADN se replica.

En 1865 un monje estudioso de la herencia genética llamado Gregor Mendel observó que los organismos heredan caracteres de manera diferenciada. Estas unidades básicas de la herencia son actualmente denominadas genes.

En 1941 Edward Lawrie Tatum y George Wells Beadle demuestran que los genes [ARN-mensajero] codifican proteínas; luego en 1953 James D. Watson y Francis Crick determinan que la estructura del ADN es una doble hélice en direcciones antiparalelas, polimerizadas en dirección 5' a 3', para el año 1977 Fred Sanger, Walter Gilbert, y Allan Maxam secuencian ADN completo del genoma del bacteriófago y en 1990 se funda el Proyecto Genoma Humano.

TIPUS DE FALLES

En geologia, una falla és una fractura en el terreny al llarg de la qual va haver-hi moviment d'un dels costats respecte de l'altre. Les falles es formen per esforços tectònics o gravitatoris actuants en la corfa.

Falla inversa: Un tipus de falla formada quan el bloc de falla al llarg del llavi alt es desplaça en forma ascendent, al llarg d'una superfície de falla, respecte del llavi davall. El dit moviment pot produir-se en zones en què l'escorça terrestre es troba comprimida. Una falla de corriment, a vegades denominada sobrecorriment si el desplaçament és particularment gran, és una falla inversa en què el pla de falla exhibix un tirat succint, habitualment de molt menys de 45o.

Falla normal: Falles per lliscament, la fractures s'inclina on els blocs han canviat de nivell sobretot en sentit vertical. Si la massa de roca sobre una falla es mou cap avall inclinada, la falla es denomina normal, mentres que si la roca per damunt de la falla es mou cap amunt, la falla es denomina inversa.

Falla de desgarre:Un tipus de falla de desplaçament de rumb en què la superfície de falla és vertical, i els blocs de falles es desplacen lateralment, uns respecte d'altres. Donada la complexitat geològica d'algunes roques deformades, incloses roques que han experimentat més d'un episodi de deformació, pot resultar dificultós distingir una falla d'esgarre d'una falla de desplaçament de rumb. A més, les zones poden deformar-se més d'una vegada o experimentar processos d'estructuramiento en curs de mode que les superfícies de falles rotang respecte de les seues orientacions originals.

ELEMENTS D´UNA FALLA

• Pla de falles:  Pla o superfície al llarg de la qual es desplacen els blocs que se separen en la falla. Este pla pot tindre qualsevol orientació (vertical, horitzontal, o inclinat) . L'orientació es descriu en funció del rumb (angle entre el rumb Nord i la línia d'intersecció del pla de falla amb un pla horitzontal) i el cabussament o mantejament (angle entre el pla horitzontal i la línia d'intersecció del pla de falla amb el pla vertical perpendicular al rumb de la falla) . En general els plans de falla solen ser corbs. El pla de falla pot polir-se per fricció, donant lloc als denominats «espejos de falla».Es denomina 'banda de falla' quan la zona de deformació té una certa amplària.

• Blocs o llavis de falla: Són les dos porcions de roca separades pel pla de falla. Quan el pla de falla és inclinat, el bloc que s'haja per damunt del pla de falla es denomina 'bloque colgante' o 'levantado' i al que es troba per davall, 'bloque yaciente' o 'hundido'.

• Bot o desplaçament: És la distància neta i direcció en què s'ha mogut un bloc respecte de l'altre.

• Estries de falla: Són irregularitats rectilínies que poden aparéixer en alguns plans de falla. Indiquen la direcció de moviment de la falla.

• Ganxo de falla: en alguns casos es produïx un plec d'arrossegament en un o en els dos llavis de la falla, l'orientació dels quals serà diferent segons la falla siga normal o inversa i indicarà el sentit del desplaçament relatiu.

Tema 2

ELS PLECS

Com a mostra la imatge superior, la posició normal dels estrats és l'horitzontal, però quan estan sotmesos a pressions dirigides, de tipus compressiu poden doblegar-se formant plecs, com el de la imatge inferior.

Si et fixes en la imatge superior, podem distingir una sèrie d'elements que caracteritzen el plec.

Com s'indica en el dibuix, els elements d'un plec són:

• La xarnela La xarnera o línia de major curvatura de cada un dels estrats que conformen un plec.
• L'eix del plec o intersecció del pla axial amb la superfície del terreny que indica la direcció del plec.
• Els flancs que són les zones situades a un costat i a l'altre de l'eix o de la xarnera.
• El pla axial, és el pla que comprén tots els punts que conformen la xarnera.
• El nucli o part més interna del plec.
• La cresta que és la línia que formen els punts de màxima altura topogràfica d'un plec. 
• La vall que es correspon amb els punts de menor altitud.

Per un altre costat en un plec podem distingir una sèrie d'angles que formen els plans i eixos definits en ell. Així distingim:

• Vergencia. És l'angle que forma el pla axial amb un pla horitzontal.
• Immersió. És l'angle que forma l'eix del plec amb l'horitzontal.

Podem distingir molts tipus de plecs atenent a diversos criteris. 

Fixa't en la imatge inferior. Estàs observant un plec que ha sigut erosionat que és el més habitual. Però si et fixes bé pots apreciar horitzontalment una sèrie de formes convexes.

Si considerem la convexitat podem definir dos tipus de plecs:

• Anticlinals. Són plecs que presenten una superfície convexa cap a l'exterior del plec. En ells els estrats que conformen el nucli són els més antics i els més moderns es localitzen en els flancs.

• Sinclinals. Són plecs que presenten una superfície convexa dirigida cap a l'interior del plec. En este cas els estrats més moderns estan situats en el nucli i els més antics en els flancs.

Si tenim en compte la vergencia podem distingir:

• Plecs simètrics. Són aquells en què el pla axial és vertical (angle de 90') .

• Plecs asimètrics. Són aquells en què el pla axial està inclinat i la vergencia és menor de 90é. Si la inclinació és xicoteta es diu que és un plec inclinat i si el pla axial es disposa pràcticament en l'horitzontal diem que és tombat.

Pregunta de examen

CUAL ES LA DIFERENCIA ENTRE ESTUARIO Y DELTA?

ESTUARIO: Desembocadura única, amplia y libre de sedimentos de un rió. Se caracteriza por su forma semejante al corte longitudinal de un embudo por la influencia de las mareas en la unión de las aguas fluviales con las marítimas, un ejemplo de estuario es el rió tajo.

Aqui vemos el rio Tajo como es su forma.

DELTA: Desembocadura formada por la acumulación de sedimentos en forma de letra griega. Atravesada por diversos canales por los que desahogan en el mar, un ejemplo de delta es el rió Nilo, Ebro etc...

En esta leyenda encontramos el delta de el rió Ebro

* A los océanos, el mar tiene mucha energía y es capaz de retirar los sedimentos a la misma velocidad que llegan por el rió en forma de estuario.

A los mares cerrados, como el golfo de mexico, el mar no tiene suficiente energia para llevarse los sedimentos a la misma velocidad que llegan; por la cual cosa se acumulan en la desembocadura formando un delta.